B/Votar de la paella al foc

joan miquel martinez democràcia castelló

Construirà Canadà un mur ara contra l’arribada massiva d’immigrants del sud?

Espanya en té, dos i damunt dobles. El President melillenc va explicar-ho massa clarament: “O les impedimos entrar (immigrants sense permís legal) o les dejamos entrar… con una azafata que les dé la bienvenida.” Este complement circumstancial li hi sobrava políticament.

Diversos analistes coinciden que l’American People ha triat (amb un millorabilíssim sistema electoral encara mig setcentista) entre l’establishment (negocis dels plutarques) i el populisme… d’un plutarca. (“A Castelló fa temps que ja tenim un Tram(p)”, diu el meu cunyat.)

Aquell poble ha optat per fugir de seguir sent “fregit” pels lobbies petrolier, armamentístic, farmacèutic… botant directament a mans d’un empresari degradant de dones, de la salut àdhuc planetària, malparlat i irascible. Com Berlusconi, Ruíz-Mateos, en part Fabra, Gil y Gil… Coneguda a Castelló fou la seua temptativa d’assolir el poder provincial, com sí aconseguí primer el municipal de moltes localitats de Màlaga, i Ceuta. Conegut fou que l’establishment espanyol va acabar amb ell precisament per voler assaltar el Cel del Congrés, pretendre el salt de governar Ajuntaments a obtindre Diputats.

Seriosament, és un fet (hi ometré autocites de fa dècades) que els hispans són als EUA com els magribins a Espanya: un poble d’alta natalitat, de creences prou fermes (si bé generalment més integrables), que reivindiquen àdhuc un territori que va ser d’ells fa segles.

Aprofite per recordar una dada que no recorda ningú: se sap que l’Alta Califòrnia, Nou Mèxic i fins i tot Texas foren pèrdues territorials de Mèxic, però l’ara electorament decisiva Florida va ser una invasió militar d’EUA en 1812 confirmada en 1819, contra Espanya. Fa encara cent i escaig anys Florida era Espanya. Com Olivença o Ceuta, furts legalitzats en este cas contra Portugal. Com les Illes Anglonormandes…

Més enllà de les 13 Colònies, l’autoproclamat “Destí Manifest” de Costa a Costa és imperialisme, demostrat amb la seua manca de nom: (britànics d’)Amèrica, detingut al Riu Grande, perquè durant el sXIX incloïa per exemple Nicaragua i arribà a pretendre desacomplexadament fins Cap d’Hornos.

Quants espanyols votarien un candidat que prometera repatriar tots els marroquins? Per cert, mesura legal en temps de guerra… que no vull, per a que no puguen acusar-me de xenòfob. No com l’slogan tímid de l’actual ultradreta “Los españoles primero”. Més enllà de reclamar que els connacionals tinguen prioritat en les prestacions socials: directament expulsió… com la dels jueus en 1492; la dels moriscos en 1609-15; com la signada dels gitanos per l’il·lustrat Carles III, frustada pel seu monopoli de cavalls i rucs.

Quants espanyols votarien hui un candidat, com Gil y Gil, que eixia al carrer, plantava una taula i rebia una cua de possibles votants als qui preguntava “¿Qué necesita?” i per exemple una mare responia “Trabaho pa’ mi hijo para’o”, i el candidat a reelecció deia al Secretari “Apunta su nombre y mañana barrendero en plantilla”? Ningú?

Recorde esta escena, real. Quants llauradors d’ací rebutjarien l’obligat lliurecanvisme amb l’hortofruticultura magribina (des dels vuitanta pel xantatge antiislamista) i ara amb els cítrics sud-africans? És massa fàcil ser liberal cobrant com a funcionari.

Recorde una comèdia italiana dels anys setanta en què un ric general huitcentista practicava punteria amb una variant del tir al plat, cridant “Pobre!” Carn de canó, com els nostres bes/avis que anaven a la guerra del Rif (hui marroquí) si no podien pagar per lliurar-se’n.

Acabe amb la notícia amb més ressó social i menys publicada ací (“Los periodistas somos un poco fantasmas” deien este dijous en la tertúlia matinal de RNE1): Revoltes al Rif contra l’actual Rei per defendre un presumpte violador ric i no un altre venedor pobre. Em conmou que tots els marroquins amb qui he parlat acusen (amb sospitosament idèntiques paraules damunt massa vehements) Don Juan Carlos per defendre un pederasta (sic).

Joan Miquel Martínez Joan Miquel Martínez (111 Posts)

President del Consell Directiu de Democràcia Castelló


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Política de comentarios:

Castellón Confidencial no se hace responsable de las opiniones vertidas en los comentarios. La responsabilidad legal de los comentarios vertidos corresponde a los autores de dichos comentarios. Este es un espacio para el debate. No hay moderación prevía en los comentarios, pero Castellón Confidencial se reserva el derecho a retirar comentarios irrespetuosos, ofensivos o inadecuados. Si envía un comentario, este sitio almacenará una entrada en un fichero de datos para poder mostrar su comentario a otros usuarios. Podrá ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición en lectores@castellonconfidencial.com