Debats gens endebades

joan miquel martinez democràcia castelló

Esta setmana hem gaudit/patit un Debat sobre l’estat de la Ciutat: l’Oposició conservadora tirant en cara a l’Alcaldessa la manca de servicis públics; i l’Equip de Govern suposadament esquerrà parlant generalitats d’ocupació i de l’agenda social, però perpetrant obres públiques tan “útils” com llevar llocs d’aparcament a l’Hospital General… damunt amb les mateixes empreses d’abans. (DeCs seguix proposant, d’este assumpte d’interés general, un senzill aparcament gratuït en altures.)

I hem gaudit/patit un Debat sobre l’estat de la Comunitat: el President (del PSOE antiautodeterminista) clamant al desert hispànic l’obvietat que som l’única Autonomia pobra que paguem fins i tot a les riques;  i (per una vegada que àdhuc el PPCV s’unix votant contra els seus presumptes corruptes)  l’Oposició conservadora tirant en cara al President que per a què va presentar-se al càrrec si ja ho sabia… Com si els conservadors mogueren un sol dit contra este injust sistema de finançament tan sagnant, que ens sagna (dada INE) quasi un bilió de pts, cada any.

I un Debat sobre l’estat de la Unió Europea, amb el President Junker acabant d’alegrar-nos l’existència: “La Història no recordarà els nostres noms…”, i damunt “…només els nostres errors”.

Esta setmana pocs recordaven el nom del Nobel Echegaray, mort ara fa cent anys. A penes “El ojo crítico” de RNE1 es fa ressò de la seua obra literària, ja caduca; ni una paraula de la maniobra institucional que “furtà” el major Premi suec a Maragall. Ningú no recorda ja la seua veu greu i agradable tracte humà, tan ben descrits per Madariaga.

Sic transit gloria mundi: aprofite per constatar que Echegaray va viure la primera infantesa sota Ferran VII (nét de Felip V) el primer terç del sXIX; i compartí anys de treball il·lustrat a l’Ateneu de Madrid amb Madariaga… el retorn de l’exili del qual recorde com si fóra ara, temps després de morir Franco; i encara va tornar a Suïssa uns anyets més. En altres paraules: Don Salvador va coincidir en el temps amb mi (“el burro delante”) i amb persones dels anys trenta del segle XIX. Per esta raó rebutge l’argument que són aigua passada els anys trenta del segle XX.

Per esta raó, viscuda per mi, he de rebutjar els partidaris d’oblidar injustícies. Esta setmana escolte el catedràtic madrileny Cotarelo rebatent els immobilistes dependentistes: Espanya és irreformable, en 40 anys de governs suposadament democràtics i àdhuc socialistes, “no han sido capaces ni de localizar y enterrar como personas cien mil compatriotas aún en las cunetas.” Fet: després de Cambodja, Espanya és el país del món amb més desapareguts, i l’ONU ha tornat a cridar-nos atenció… com sempre endebades.

Per esta raó, rectifique el protagonista de la sèrie de TVE1 “La sonata del silencio”, que esta setmana ha recordat quan era menut i el seu iaio li parlava de la fam dels anys quaranta. De fam van morir dos germans de mon pare i un de ma mare.

La setmana passada també s’ha estrenat “Gernika” als cinemes, sobre este crim contra la Humanitat. No és aigua passada: Molts supervivents encara viuen, i cobren pensió del Govern alemany… no de l’espanyol.

Per animar-me, conclouré espesset (perdoneu-me), lloant TVE: este divendres a les 10 del matí contraposaven Merleau Ponty a Hegel, i després el catedràtic Gabilondo (actual Cap de l’Oposició de la Comunitat de Madrid) parlant de la percepció i de l’amor pel logos. La Veritat va fent-se…

Joan Miquel Martínez Joan Miquel Martínez (110 Posts)

President del Consell Directiu de Democràcia Castelló


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Política de comentarios:

Castellón Confidencial no se hace responsable de las opiniones vertidas en los comentarios. La responsabilidad legal de los comentarios vertidos corresponde a los autores de dichos comentarios. Este es un espacio para el debate. No hay moderación prevía en los comentarios, pero Castellón Confidencial se reserva el derecho a retirar comentarios irrespetuosos, ofensivos o inadecuados. Si envía un comentario, este sitio almacenará una entrada en un fichero de datos para poder mostrar su comentario a otros usuarios. Podrá ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición en lectores@castellonconfidencial.com