Divorci o dret a frec?

joan miquel martinez democràcia castelló

A Castelló som europeus. Com Theresa May. Com els bielorrussos.

Algú hauria d’explicar als Governs europeus i als pobles europees que sí hi ha algun precedent del Brexit: Groenlàndia (prompte Estat independent) va ingressar al llavors Mercat Comú Europeu en 1973, i se n’anà en 1985. (Que Dinamarca hi invertisca molts milions per al benestar d’aquella població en un 80% autòctona quan s’independitzen, o que Holanda també insistisca en la independència de les seues Antilles, ja en seria demanar massa al poble espanyol.)

Però també algú hauria d’explicar al Govern britànic que Noruega no és la norma, sinó una de les poques excepcions, de benestar social, de seriositat institucional (a diferència de molts/es volubles Membres del Parlament), de respecte escrupolós dels Drets Humans, de poca població per a repartir la seua damunt molta riquesa… Cert que el poble noruec de 1972 i 1994 (hui encara només 5 milions d’habitants) va votar “No” a ingressar a la Comunitat Europea, i que malgrat este rebuig a Brussel·les (en el fons insolidari interés econòmic) gaudixen d’un tracte preferencial… com la també poc poblada Suïssa: 7,6 milions d’habitants. Massa bon tracte a Noruega, aspirat pel britànics en agricultura (ara la major perceptora de subvencions europees és Elisabet II), pesqueries (crustacis, salmó escocés), seguretat (amb què amenaça la UE), Gibraltar (on treballen 10.000 espanyols), Sanitat… encara gratuïta per als centenars de milions d’ancians regneunidencs residents ací.

Europa comprén de l’Atlàntic als Urals, segons encertada definició de De Gaulle. Si guanya Le Pen patirem el Franceixit, però Irlanda seguirà sent una illa europea, Gran Bretanya també… tant Europa com Bielorrússia. Sibèria no pretén ser Europa. Anatòlia, Canàries, las “Plazas norteafricanas de soberanía” i l’ara revolucionada Guaiana francesa, presents als bitllets d’euros, no són Europa.

Europa, en té raó Rajoy, és el millor lloc en llibertats: va abolir el dret de cuixa, respecta la igualtat dels divorciats… No és raonable la postura britànica d’imposar el dret a frec per a després del divorci amb la UE. Com la dita castellana, hi ha qui vol “chocolate, tajadas y mojar en la pringue”, i un esclau que ens vente amb un palmito.

Europa és democràcia, llibertat, drets a lliure expressió, respecte als Drets Humans: no penes de mort (com les signades per Franco en 1974 i 1975), no empresonar titellaires… Acudits (per a mi de pèssim gust) sobre l’assassinat de Carrero Blanco s’han publicat àdhuc en la seua dictadura, de la qual era el President del Govern. Tanmateix tots els alfabetitzats hem llegit pancartes impunes a Mestalla i pintades amb “Guillem (Agulló) jódete”. Impunes, com els qui l’apunyalaren cantant el “Cara al sol”; com la massiva desmemòria de Miquel Grau, l’assassí del qual pagà només 4 anys de presó.

Personalment vaig publicar en 2008 contra totes les violències, també contra la impunitat dels qui van calar foc a més de mig centenar de cotxes de regidors nacionalistes valencians i catalans;com els qui posaren bombes a seus d’ERC… Víctimes dels assassins d’ETA són el torturador Carrero (colpista en 1936) i l’etarra Yoyes: tots sabem perquè l’anomenada “caverna mediàtica” no ha condemnat mai l’assassinat d’esta, ni de Guillem, ni de Miquel… mentre la Ley de Memoria Histórica és hui violada impunement per nombrosíssims Alcaldes d’un sol partit; mentre els monjos del Valle de Los Caídos i Patrimonio Nacional desobeixen la sentència ferma que obliga (repetisc: obliga) a tornar dos antifranquistes als seus familiars.

M’estimaria més tractar els Pressupostos de l’Estat, amb el nostre País, Regne/Reino o Comunitat que seguix objectivament pobra però contribuïdora, amb l’AVE només al sud que prompte, ja ja (en castellà “abuela”) que sí sí (“emperatriz”); tractar les novetats de les “Repúblicas hermanas” d’Equador (eleccions amb Assange en perill), Paraguai (reelecció amb incendi i mort al Parlament), Colòmbia (més morts per edificar zones inundables)…

Però sentir-se ofés és un privilegi, massa sovint egòlatra. Ningú no s’ha plantejat els sentiments dels pares i fills dels engolits esta setmana per les ones de l’Atlàntic en les imatges tan repetidíssimes per totes les televisions? Ací, i a altres llocs, falten demòcrates i sobren ofesos.

Joan Miquel Martínez Joan Miquel Martínez (131 Posts)

President del Consell Directiu de Democràcia Castelló


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Política de comentarios:

Castellón Confidencial no se hace responsable de las opiniones vertidas en los comentarios. La responsabilidad legal de los comentarios vertidos corresponde a los autores de dichos comentarios. Este es un espacio para el debate. No hay moderación prevía en los comentarios, pero Castellón Confidencial se reserva el derecho a retirar comentarios irrespetuosos, ofensivos o inadecuados. Si envía un comentario, este sitio almacenará una entrada en un fichero de datos para poder mostrar su comentario a otros usuarios. Podrá ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición en lectores@castellonconfidencial.com