“Seda” per a les mans més plenes

joan miquel martinez democràcia castelló

“Ni pilila ni rajita” és cançó de Moncho Borrajo de fa trenta anys, que m’ha vingut al cap esta setmana pel bus antitransexual ultracatòlic. (Per davant del sext Manament n’hi ha cinc!) En canvi, a penes ha sigut notícia la frase d’esta setmana del Sant Pare: “Més val ser ateu que catòlic no practicant”, tan poc difosa com “El Capitalisme mata” i d’altres en el sentit autènticament cristià contra els “sepulcres blanquejats”, que els qui tenen diners no poden anar al Cel.

Trenta anys… També fa trenta anys Fina M., la meua fornera de soca favorita, molt cristianament em contava, entre classe i classe d’institut, que estava contra la pena de mort, per una raó tan inèdita com real: matant-los només els fots una vegada mentre que, si els empresones anys i anys, l’alliçonador càstig és major, més perllongat.

També fa trenta anys el sant de mon pare, anàlogament, argumentava contra el llavors condemnat Roldán (només aprenent de lladre comparant quantitats amb les presumptament furtades pels ara lliures “gendre de” i “banquers amics de”), que no volia que el Director del Benemèrit Institut ingressara a presó, per la raó ací poc esgrimida però real que “damunt l’hem de pagar menjar, llum i fins i tot el paper per a torcar-se el cul, més just i barat seria deixar-lo a sa casa amb una cadena que arribara fins la porta i que ell s’ho pagara tot amb els diners furtats”.

Anàlogament no, per contrast, fa lleig que el fill d’un banquer i d’una noble belga, espós d’Infanta de España, gendre i cunyat de Reis seguisca vivint a sa casa… de Suïssa. No pot viure a Albacete, no: damunt de l’alarma social per la seua llibertat sense fiança, damunt gaudix del plaer de viatjar a l’estranger, i damunt al país dels bancs tradicionalment foscos.

No és fosca sinó enfosquida la relació entre el “carnisser” Putin i el mentider Trump… que Déu guarde quatre anys, perquè repetisc: si cessara abans, el seu Vicepresident Pence que el substituiria és encara més antisocial, més anarquista d’ultradreta, més i més (l’expressió no és meua) “capitalisme salvatge”.

També radical seguix l’oficialment “amic” Rei marroquí, l’enorme fortuna del qual és coneguda, i malgrat això també és tractat amb massa amable “seda” per la Comunitat Internacional: porta setmanes dient i fent, contra el referèndum que l’ONU mana a l’antiga “provincia española” de l’envaït Sàhara Occidental. Ja Hassan II (autoritat d’una religió suposadament caritativa) jugava la carta de l’antiintegrisme per obtindre de la Unió Europea un tracte preferencial de per exemple les seues tomates i taronges. Fa dos setmanes Mohamed VI va declarar desacomplexadament que tornava a la Unió Africana (que sí reconeix la també castellana “R.A.S.Democrática”) “per a traure’ls-en”. (En parlaria de pesca, de Ceuta, del desaprofitat Rif, de la Gaiata d’Ifni… i de propostes per a solucionar-ho.)

Radicalitat antisexual d’uns, virtuds poc difoses d’un altre, presumptes càstigs massa suaus per a lladres diversos, guerres potencials i quasi inevitables… prop d’ací: L’europea Noruega va implantar l’últim estiu el servici militar obligatori per a dones. Suècia enguany per a hòmens. I la també comunitària Lituània també, davant les declaracions de Putin pels míssils de l’OTAN a Romania, i per l’obvietat que el mapa de Rússia al Bàltic és idèntic al del menut Benelux previ a les Guerres Mundials. (Tant de bo m’equivoque.)

Per no insistir en la mínima baixada de l’atur d’esta setmana, acabe recordant l’augment de les humanament penoses arribades il·legals de subsaharians a Espanya, des que la UE ha reiterat este últim mes que les fruites del Sàhara no són marroquines. I com a crua realitat recorde la frase radical de Mohamed VI quan a principis dels anys noranta el Vicepresident USA va proposar entregar la més rica i més més gran part del Sàhara a Marroc, i lliurar només un trosset menut i pobre als autòctons: “No en cedirem ni un grantet d’arena.”

Només conec un radicalisme semblant: el del President Milosevic quan, abans de la guerra, declarava “Negociarem tant com vulgueu… però a la Bòsnia sèrbia no renunciarem, mai”. (“Que el Déu de catòlics, evangelistes, ortodoxes i sunnites ens empare.”)

Joan Miquel Martínez Joan Miquel Martínez (139 Posts)

President del Consell Directiu de Democràcia Castelló


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Política de comentarios:

Castellón Confidencial no se hace responsable de las opiniones vertidas en los comentarios. La responsabilidad legal de los comentarios vertidos corresponde a los autores de dichos comentarios. Este es un espacio para el debate. No hay moderación prevía en los comentarios, pero Castellón Confidencial se reserva el derecho a retirar comentarios irrespetuosos, ofensivos o inadecuados. Si envía un comentario, este sitio almacenará una entrada en un fichero de datos para poder mostrar su comentario a otros usuarios. Podrá ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición en lectores@castellonconfidencial.com