Sicko: Bangaladeshos of all lands

joan miquel martinez democràcia castelló

Podem ser monàrquics però demòcrates? I qui estima Déu sobre totes (totes inclou òbviament els inalienables Drets Humans) les coses?

N’hi ha qui m’acusa (amb algun fonament) de monàrquic, i fins i tot de democristià. Com a castellonenc conscienciat i sanitari, permeteu-me que gose exposar-vos que considere humanament imprescindible només 1 llibre i 1 pel·lícula: “Misión en España” de Claude Bowers i “Sicko” de l’oscaritzat Michael Moore. Imprescindibles per a Espanya i per als crítics al castrisme.

No cal que precise que la dictadura cubana va ser el meu primer viatge extraeuropeu, i el segon Filipines, abans del centenari del “Desastre”. Ai: exagerava J.Pla en dir “Els castellans són capaços d’arruinar continents sencers”, perquè només va ser la meitat de mig continent i un arxipèlag. A l’Institut Ribalta el llavors Director Trullén ens repetia que els majors crims contra la Humanitat s’han comés en nom de la Pàtria. Poc després ja posava en dubte que no fóra en nom de Déu. “Dios, Patria, Rey”… Anys després arribe a la conclusió, sempre provisional, que els majors crims s’han comés contra el comunisme; i convé constatar que sóc tan comunista com carlí.

Lenin admetia el pluripartidisme. El meu admirat Sankara el feminisme. Sandino i Negrín publicitaven “Fuera el invasor”; de fet en 1938 expulsà fins i tot els brigadistes internacionals, obeint la Societat de Nacions, mentre nazis alemanys i italians no se n’anaren fins dos mesos després d’acabada la “nostra” guerra. (A l’autor de “Franco paladín islamista” el trasbalsa llegir que el cabdal “Legión Cóndor 1939” de rtve.es, amb els imprescindibles plans de Franco condecorant nazis, compta amb únicament 11 visualitzacions hui.) Em sembla humanament lleig que Pilar Rahola confessara haver brindat amb xampany la mort de Franco, mentre el demonitzat Carrillo n’escrivia a les seues memòries una humanitària al·lusió contra l’acarnissament terapèutic.

Mor la votada imputada Rita Barberà, i cap diari suposadament esquerrà va titolar res ni llunyament tan pejoratiu a l’autoprestigiat “ABC” contra Fidel: “Muere un tirano embaucador”. I si ara moriren els presidents Chaves i Griñán, el senador Bárcenas o Urdangarín?

Fet transcendent amagat a les portades de la “caverna mediàtica” és que ERC va guardar el minut de silenci per Rita al Congrés, i el mediàticament linxat Rufián digué paraules molt respectuoses i va fer un sentit abraç personal al descaradament anti-republicà Portaveu del PP: de savis és rectificar, de caparruts no reconéixer virtuds de l’adversari.

Molts dirigents del PP han comminat asprament a Barberà a abandonar l’escó, inclós el seu Portaveu Hernando. Però avance una obvietat obviada: tots els peperos imputats que ara blasmen contra els crítics d’esta aferrada senadora, endivinen a quina morta carregaran tots els delictes dels quals se’ls acusa quan siguen jutjats.

Rita Barberà fou votada, Fidel no… ni Franco. Recorden les portades d’este diari lloant volgudament el Dictador àdhuc després de mort, sense cap pressió de Censura, i sempre negant legitimitat al masacrat règim democràtic del 14 d’abril. Els anticastristes que ara s’alegren amb xampany per una mort, amb incomparablement més desvergonya que la dels antifranquistes el 20N1975, xifren en set mil els assassinats castristes; de Franco s’han documentat fins ara 196.000.

Quan morí Franco, el comunista Fidel decretà 3 dies de dol a Cuba. Igual que el democràticament elegit President Companys, d’ERC, quan salvà almenys 5.500 catòlics dels assassins àcrates, el colpista Queipo va agrair-li-ho públicament de paraula; perquè el fet és que els Alzados l’afusellaren només localitzar-lo. No n’és cap excepció: conec personalment tres casos de dretans significats amagats per humils republicans castellonencs i castellans que, quan havien de tornar el favor humanitari, no van fer res per evitar l’afusellament dels qui s’havien arriscat a protegir-los.

Voldria acabar recordant que l’actual instal·lació de l’oligopòlica Elèctrica de Germans Bou era l’Enginy… de la canya de sucre cubana. Però malgrat que tinc de Podemos el mateix que d’andalusista, cal precisar que les paupèrrimes Hondures, Guatemala, la veïna Haití… han sigut capitalistes sempre. I no és la meua opinió que l’anticomunista President Reagan va anar a Bitburg, malgrat les òbvies crítiques democràtiques, a homenatjar nazis (inclosos els criminals en massa d’Oradour-sur-Glane)… guardant-hi un minut de silenci.

Joan Miquel Martínez Joan Miquel Martínez (111 Posts)

President del Consell Directiu de Democràcia Castelló


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Política de comentarios:

Castellón Confidencial no se hace responsable de las opiniones vertidas en los comentarios. La responsabilidad legal de los comentarios vertidos corresponde a los autores de dichos comentarios. Este es un espacio para el debate. No hay moderación prevía en los comentarios, pero Castellón Confidencial se reserva el derecho a retirar comentarios irrespetuosos, ofensivos o inadecuados. Si envía un comentario, este sitio almacenará una entrada en un fichero de datos para poder mostrar su comentario a otros usuarios. Podrá ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición en lectores@castellonconfidencial.com